És una malaltia que afecta el nervi òptic.  El principal factor de risc que té i que podem controlar és l’augment de la pressió intraocular (PIO).

La detecció precoç és fonamental.

Nervi normal

Nervi glaucoma

Definició i tipus:

El glaucoma és un conjunt de malalties que  tenen com a característica comú una atròfia del nervi òptic amb una pèrdua de camp visual. L’augment de la pressió intraocular n’és el principal factor de risc.

L’humor aquós és un líquid que es produeix dins l’ull, en una estructura anomenada processos ciliars, i  s’elimina per la malla trabecular. Aquesta malla es troba situada en una zona que forma un angle entre l’iris i la còrnia.

El glaucoma pot ser d’angle obert o tancat, i també pot ser primari o secundari a altres patologies oftalmològiques. El glaucoma primari d’angle obert és el tipus més freqüent de glaucoma, estimant-se una incidència segons l’Organització Mundial de la Salut de més de 2 milions de casos nous cada any.

Tenir un familiar amb glaucoma augmenta el risc de patir-ne. S’han identificat varis gens relacionats amb el glaucoma, com per exemple el gens TIGR, GLC1A , GLC1B, GLC1C, etc.

El glaucoma sol aparèixer a l’edat adulta (a partir dels 40 anys d’edat), tot i que existeixen casos de glaucomes congènits, infantils i juvenils.

 

Diagnòstic:

El glaucoma es manifesta clínicament com una pèrdua lenta, progressiva i irreversible del camp visual que no és percebuda pel pacient fins que no arriba a estadis avançats, en els que la visió perifèrica és ja molt reduïda.

Una revisió oftalmològica bàsica permet diagnosticar aquesta patologia en la major part dels casos. A part de l’exploració oftalmològica, existeixen diferents proves complementàries que ens ajuden al diagnòstic i al seguiment d’aquesta malaltia. Algunes d’elles són:

– Retinografia: és una fotografia del fons d’ull que ens permet documentar l’aspecte del nervi òptic i detectar-ne possibles canvis al llarg del temps.

– Paquimetria: permet mesurar el gruix de la còrnia i estimar correctament la pressió intraocular. A més,  tenir  una còrnia fina s’ha establert com a factor de risc independent pel glaucoma.

– Perimetria automatitzada:  analitza el camp de visió  de cada ull per detectar-ne defectes i monitoritzar la seva progressió en el temps.

– Tomografia de coherència òptica (OCT):  utilitza la llum per obtenir imatges seccionals de diverses estructures de l’ull. En el glaucoma es produeix una pèrdua de les fibres nervioses peripapil•lars i l’OCT ens permet detectar aquesta alteració. Darrerament l’anàlisi per OCT de  les cèl•lules ganglionars de la màcula s’ha demostrat d’utilitat en el diagnòstic del glaucoma.

Oct Normal

 

Oct Glaucoma

 

Tractament:

El tractament del glaucoma està orientat a disminuir la pressió intraocular, a millorar el flux ocular i a reduir l’estrès oxidatiu. Per fer-ho, disposem de diverses eines:

– Col·liris:   existeixen diversos tipus de fàrmacs que pretenen disminuir la pressió intraocular, ja sigui reduint la producció d’humor aquós o augmentant-ne el seu drenatge. Les diferents famílies de fàrmacs utilitzats son les prostaglandines, els alfa-agonistes,  els beta- bloquejants i els inhibidors de l’anhidrasa carbònica.

– Procediments làser: La iridotomia i la iridoplàstia es realitzen per evitar o revertir un bloqueig de l’humor aquós quan l’angle trabecular és estret.  La trabeculoplàstia aconsegueix reduir la pressió intraocular en alguns casos de pacients amb  glaucoma d’angle obert.

– Cirurgia:  els procediments quirúrgics estan destinats a  reduir la pressió intraocular en els casos refractaris o si apareix una intolerància al tractament mèdic.  Aquestes tècniques tenen com a objectiu principal crear un drenatge de l’humor aquós des de l’espai intraocular fins a l’espai subconjuntival. Les tècniques quirúrgiques més utilitzades són la trabeculectomia, l’esclerectomia profunda no perforant i l’implant de dispositius valvulats.  La ciclofotodestrució del cos ciliar amb làser diode es planteja com una alternativa en casos complexes i avançats.

– Neuroprotecció: existeixen diferents  productes d’acció antioxidant que poden tenir un efecte beneficiós sobre el nervi òptic reduint l’estrès oxidatiu. Alguns exemples son el gingko biloba,  les antocianines (nabius) i  l’epinerve (tè).

 

Conclusions:

Els pacients afectes de glaucoma no perceben la pèrdua de camp visual fins a estadis molt avançats.

Donat que el glaucoma és una malaltia altament prevalent i irreversible, és de vital importància un diagnòstic precoç.

Amb un diagnòstic precoç i un tractament adequat  podrem evitar una pèrdua  important de la visió que, en el pitjor dels casos, pot derivar en ceguesa.

Es recomana fer revisions periòdiques a tothom partir dels 40 anys, i abans si hi ha antecedents de glaucoma a la família.